DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTIRAT, -ADA adj.
|| 1. Atesat, tivant; cast. tenso, tirante, tieso. Front estirat, Spill 1186. Un cos estirat y sense moviment, Penya Mos. iii, 159. Si aqueix arch ambe què casses sempre el dus tan estirat, Ignor. 36. Perque tengués sa pell més estirada, Penya Mos. iii, 116.
|| 2. Ajagut, allargassat; cast. estirado, echado. Els goços s'estaven ben estirats a la vora de la llar, Massó Croq. 177. Especialment: a) Mort, ert; cast. yerto. En una darrera convulsió de fret s'avia quedat estirat, Massó Croq. 104.
|| 3. Allargat, estès; cast. tendido, extendido. Amb els braços estirats, Víct. Cat., Ombr. 12.
|| 4. De posat altiu, per orgull, per gravetat afectada, etc.; cast. estirado, tieso. «Aquell va més estirat que un parpal» (o «que un sabre», o «que un gall», o «que un nas de porc»).
|| 5. Ben endreçat, net, vestit amb elegància (Mall., Men.); cast. peripuesto. Vos deuen ensenyar d'anar ben estirats, de dur bones robes, Roq. 5.
|| 6. fig. Que obra amb diligència i activitat, especialment en l'endreç de sa persona i en la cura de les coses que té al seu càrrec (Mall., Men.); cast. hacendoso, bien dispuesto.
|| 7. fig. Temps asserenat, sense núvols (Mall.); cast. despejado. Nit estirada y quieta, Rosselló Many. 30. Aquests dies tan estirats, Roq. 9. El cel era estirat i vagament lluminós, Riber Miny. 138.
|| 8. fig. Preu estirat: preu rebaixat fins al límit de guany (Mall.); cast. precio afinado.
    Fon.: əstiɾát (pir-or., or., bal.); astiɾát (occ., val.).
    Intens.: estiradet, -eta; estiradàs, -assa; estiradot, -ota; estiradíssim, -íssima.
    Etim.: part. pass. de estirar.