DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTOFA f.
|| 1. ant. Roba, i especialment la de llana o seda; cast. estofa. Soltà l'altra mà de la atxa... e posàla-y en l'altra part entre la galta e la estofa del bacinet, Tirant, c. 73. Unas faldillas de estofa, doc. a. 1769 (arx. de Montblanc). Tapissarias de estofa comuna, Tar. preus 66. La daurada flonjor dels vells de llana | que, al torn filats, estofa donarà, Salvà Retorn 47.
|| 2. Matèria de què es fa una cosa; cast. estofa, materia, tela. «Tots sou dolents; de la mateixa estofa». «Es gent de baixa estofa».
|| 3. Bona qualitat i major cos d'una cosa, especialment d'una tela. Porteu-me-la del meu llit qu'és roba de més estofa, cançó pop. (ap. Milà Rom. 4).
|| 4. fig. Pompa, estufera; aspecte magnífic, superbiós (Mall., Men.); cast. pompa. Un turch de molta estofa que fuma recolzat demunt catifa, Ignor. 33. Vat aquí ses fantasies | de s'estofa que tenies | a ne què t'han arribat, Sarol Gloses 74. «Com te veig amb tanta estofa, | te mir i no et puc tocar; | que just ets una carxofa | collida d'es carxofar» (cançó pop. Men.). «Creu-me: tu duus massa estofa!»
    Fon.: əstɔ́fə (or., bal.); estɔ́fa (val.).
    Etim.: del germ. *stopfa, ‘matèria, tela’.