DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTOIC, -OICA m. i f. i adj.
Pertanyent a l'estoïcisme; cast. estoico. Saviesa... segons los philosophs estoichs és aquella conaxença que naturalment podem attènyer, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 4. Anava a clucar els ulls amb la resignació estoica del gladiador vençut, Vayreda Puny. 106. Fumaven en llurs llargues pipes, estoics, impassibles, Espriu Anys 101.
    Fon.: əstɔ́јk (Barc.); estɔ̞́јk (Val.); əstɔ̞́јс (Palma).
    Etim.: pres del gr.-llatí stoicus, mat. sign. (derivat del gr. στοά ‘pòrtic’, perquè l'escola dels zenonians era anomenada ‘escola del Pòrtic’).