DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTOL m.
|| 1. ant. Conjunt de naus; cast. armada, escuadra. La quantitat del estol fo aytal que y ach XXV naus complides, e XVIII tarides, e XII galees, Jaume I, Cròn. 55. Si esdeuenia que en la ila de Manorcha o en la ila d'luissa fos estol a pendre o a barragar aquela ila, doc. a. 1333 (BSAL, xi, 40). Lo estol del rey de Castella qui en estes mars era arribat, doc. a. 1360 (arx. mun. de Barc.). Com lo dit nostre admirall fou junt e plegat al stol del rey, Pere IV, Cròn. 107. Féu gran stol de naus e de galeres, Tirant, c. 5.
|| 2. Exèrcit; conjunt de guerrers; cast. hueste. Quant lo mestre de la cavalleria faria senyal, que la part del stol qui no combatia gitàs grans crits, Eximenis, XII Crestià, c. 268. Del gran estol de França ne feres tal carnatge, Collell Flor. 2.
|| 3. Conjunt; quantitat de persones, animals o coses aplegades, generalment en moviment o acció; cast. bandada, grupo. Mas dintre nós nostre enemich portam | qui sense nós lo delit nostre tol, | e fora nós d'embarchs hun gran estol, Ausias March xc. Se'n faé gran estol de gent, Boades Feyts 55. Serà un estol de feres, Canigó vii. Estols de notes màgiques sortien | de dins les mans de la princesa blanca, Costa Poes. 51. Ja podria entrar-hi arreu l'estol de collidores, Pous Empord. 27.
    Fon.: əstɔ́ɫ (or., bal.); astɔ́ɫ (occ., val.).
    Var. ort. ant.: hostol (per influència i etimologia popular de host): Stech lo senyor infant ab lo dit hostol, Pere IV, Cròn. 38.
    Sinòn.:— || 1, armada, esquadra;— || 2, host;— || 3, esbart.
    Etim.: del gr. στóλος, mat. sign. || 1.