DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTOMAC m.
Acte i efecte d'estomacar (Fabra Dicc.).

ESTÓMAC m.
Porció més dilatada de l'aparell digestiu, situada entre l'esòfag i els budells, i dins la qual es fa la quimificació dels aliments; cast. estómago. Com és feta la digestió en l'estómech, Llull Felix, pt. v, c. 3. Si han entrar en mar, diran que l'estómech los fa mal, Metge Somni iii. La carn mal cuita no's deu donar a stómachs dèbils, Albert G., Ques. 10. Per l'estómac quelcom me passà, Saisset Vinyes i dones, 6.
    Fon.: əstómək (pir-or., or.); estómek (occ., val.); en mallorquí i menorquí domina la forma ventrell entre la gent no acastellanada, i el castellanisme estómago entre els qui volen parlar fi o forasterenc. Els més incultes pronuncien estomágo (mall.).
    Sinòn.: ventrell, païdor.
    Etim.: pres del llatí stomăchum, mat. sign.