Diccionari Catalŕ-Valenciŕ-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  estordir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

ESTORDIR v. tr.
|| 1. Estabornir; cast. aturdir. Del cauall lo abaté, e fonch tan gran lo colp que pens que tot se stordí, en manera que no hach cura de lleuar-se, Curial, ii, 7.
|| 2. Privar del bon ús de la raó per efecte de la por, de l'admiració, etc.; cast. aturdir. La fura se posa dins dels caus dels conills per fer-los la guerra, del qual estordits de temor hixen fora encontinent de llurs caus, Agustí Secr. 164.
    Fon.:
əstuɾdí (or.); əstoɾdí (mall.).
    Etim.:
del mateix origen que l'it. stordire, fr. étourdir, esp. aturdir, que es consideren derivacions del llatí tŭrdus, ‘tord’ (cf. Meyer-Lübke REW 8999).