DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATESTORDIT, -IDA adj.
|| 1. Privat del seny, del bon ús de la raó per efecte d'un cop, d'admiració, de por, etc.; cast. aturdido. Estordits y desconcertats davant d'aquell desgovern crexent, els Pere Llarchs fugien de casa seva, Girbal Pere Llarch 251. (V. estordir || 2). «Vaig romandre estordida de veure amb quina poca vergonya em contestaven» (Mall.).
|| 2. Eixerivit, llest, viu de potències (Penedès, Camp de Tarr., Tortosa); cast. listo, avispado. Es troba constatat aquest significat en Lacavalleria Gazoph.
Refr.
—«Mare estordida, cria la filla tullida» (Manresa).
Fon.: əstuɾdít (or.); astoɾdít (occ.); əstoɾdít (mall.).