DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESTORT, -ORTA adj. i part. pass.
de estòrcer: Deslliurat, salvat, llibert; cast. libre, salvado. Tench-se per estort e trobà's tot suat, ell e son vestit, mas no s'o preà res, tant havia goig gran com així n'era exit stort, Desclot Cròn., c. 134. Com lo senyor rey hach sabut açò, tench-se per estort, Muntaner Cròn., c. 137. Fingint-se storta, | mostra's mig morta, Spill 3255. (En aquest passatge cal entendre's que la dona es fingia deslliurada del diable, i no «atormentada por el espíritu maligno», com interpretava Chabàs en el glossari de la seva edició del Spill).
Estort: llin. existent a Mataró, Barc., Boadella, Val., Alzira, Alginet, etc.
    Etim.: del llatí extŏrtum, part. pass. de extŏrquĕre, ‘arrancar, llançar’.

2. ESTORT, -ORTA adj. ant.
Destorçut? Cordons de seda torta e storta, doc. segle XV (Montalto Corte 119). Stort: torzuelo; tiercelet, Broch Prompt. tril. 101.