DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTOVAR v. tr.
|| 1. Fer tornar tou, blan; amollir, fer menys compacte (or., occ., val.); cast. ablandar, mullir. «Estovar el matalàs». Romp l'escodaire amb ferre de tall la pedra crua | que amb suor negra estoven sos braços, pit i front, Atlàntida vi. La Emília estovant-li la màrfega, mudant-li els llansols, Pons Auca 158. Les terreroles... estoven ses ales y s'agrunsen, T. Llorente Falcó (Catalana, i, 155).Estovar la terra: remoure-la i fer-la tova amb l'arada, la fanga o altre instrument semblant (or., occ.). Estovar la llana: sotmetre-la a un bany d'aigua calenta com a operació prèvia del rentat. Estovar els collars: sotmetre els collars de fusta del bestiar a un bany d'aigua bullent perquè perdin la sequedat que han pres per manca d'ús i no es trenquin en voler-los obrir. Estovar una bóta: posar aigua calenta dins una bóta o altre recipient fet de dogues, perquè aquestes s'inflin i s'evitin els traspuaments del líquid que ha de guardar-s'hi. Estovar, entre boters, és també allisar amb l'aixa i l'estovador la part que hi ha entre el biaix i el galze. Estovar els taulons d'una embarcació: fer-hi el buit necessari perquè s'aplaquin exactament a un lloc ple (Barc.).
|| 2. a) tr. Deixar els aliments cuits sense menjar-los fins que han pres un cert grau de mollor, que en uns casos els fa més saborosos i en altres els lleva el bon gust (Camp de Tarr., Mall., Men.). Pendràs ordi... e met-ho a coure ab aygua... e com comença a esclatar... met-ho sobre fem que puxa bé estouar, MS Klag segle XIV, 22. Fes les sopes ben primes e estovar-les-has ab lo brou, Robert Coch 44 vo. Es sopar serà estovat, Roq. 9. Vora el caliu les pomes s'anaven estovant fins que n'esbotzava la pell torrada un raig de mel, «Ceretània» (Puigcerdà), 19 febrer 1922.—b) intr. o refl. Prendre els aliments aquell grau de mollor que adquireixen si no es mengen prest en esser cuits. «Aquest arròs ha estovat massa».—c) tr. Deixar estar la roba dins el cossi després d'haver-la buidada (Cast., Mall.).—d) tr. Deixar el pa o el lleute en fermentació fins que és tou o esponjós (Ribagorça, Pallars, Tortosa). (V. tovar).
|| 3. fig. Ablanir les entranyes, els sentiments; cast. ablandar. Clava en ta creu mon cor; | y pus tan poch lo estova la mel de ta tendresa, | cor meu, més fort que el bronze, Camps i F., Poes. 28. La tendresa de veure'm tan estimada m'estovava les entranyes, Ruyra Pinya, ii, 14.
|| 4. fig. Pegar, tupar (or., occ.); cast. zurrar. «Mira, nen, que si no calles, t'estovaré fins que el cor me dirà prou!»Encara no m'heu estovat prou, botxí de criatures?, Ruyra Pinya, ii, 35.
|| 5. Donar fumigacions o bavorades (Empordà); cast. fumigar. «Estova't amb una bullidura ben calenta i fica't al llit».
|| 6. Fer alçar un animal del jaç, especialment un conill, una llebre, en anar per caçar-los (Pla d'Urgell); cast. levantar.
|| 7. fig. Inflar de vanitat; cast. engreir, hinchar. Esta doneta... en ferli algú memeus..., s'estovava com un filadís, Rond. de R. Val. 23. Aquella pluja de «senyoreta» va y «senyoreta» ve, havia estovat sa innata faderia, Víct. Cat., Film (Catalana, ii, 209).
    Fon.: əstuβá (pir-or., or.); astoβá (occ., Maestr.); astováɾ (Cast., Al.); astoβáɾ (Val.); əstová (Mall.); əstuvá (Men.).
    Sinòn.:— || 1, 3, reblanir, estufar, esponjar;— || 4, ablanir, escalfar, inflar, ventar, sonar, maçolar.
    Etim.: derivat de tou.