Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  estrènyer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTRÈNYER v. tr.
|| 1. Fer més estret; fer perdre amplada; cast. estrechar. Totes les monges stauen entorn a Curial e li strengueren les plagues, Curial, ii, 22. Enredrament... fa-li estrènyer tan fort los nirvis e dóna-li tan gran dolor, Dieç Menesc. i, 7 vo. a) refl. Esdevenir més estret; cast. estrecharse. Sa roba se'n puja per amunt aixamplant-se... i llavò s'estreny i se'n puja més afuada, Alcover Cont. 84.
|| 2. Fer que una cosa clogui més, es clogui amb més força o més acostadament, com si tornés més estreta; cast. apretar. Les aus molt major afany los és volar a amunt que a avall: car volar a avall no'ls cal sinó estrènyer les ales, e per si metexes caen a avall, Llull Cont. 109, 15. Portats-lo an tenebres hon el playerà e doloregerà e astreyerà les dens, Graal 94. Per què lo qui no pot bé strènyer los labis no és molt sà del stómach?, Albert G. Ques. 87. Per la debilitat del veure streny sempre l'ome l'ull, ibid. 84 v.oEstrenyent los dits febrosos, Maura Aygof. 137. Y estira fort... tant, que sos ulls | lo jove estreny o gira en blanch, Costa Agre terra 128. Especialment: a) Obstruir un conducte orgànic aturant que en surti la seva secreció. Abstenga's de tot menjar que aja vertut d'estrènyer, Alcoatí 33 v.oRosa és calent e estreny e val al estómech, Macer Erbes. Si són donades a menjar a les galines, estreyn-les que no ponen, Medic. Part. 75. Fer bayn per estrènyer la flor soptament, Flos medic. 160 v.oLo arròs estreny molt aquells que tenen corrensa de ventrell, Agustí Secr. 85.
|| 3. Oprimir; exercir pressió tot al voltant o en costats diferents d'alguna cosa; cast. apretar. Lo cranch estrench tan fortment lo coll al agró que lo hi trencà, Llull Felix, pt. vii, 4. La touallola blaua que streny lo vostre cap, Tirant, c. 340. Estrènyer un cavall (amb la cingla). Curial pres la lança e l'escut e féu bé strènyer lo cauall, Curial, ii, 28. Olives són fruyta que l'oli hix d'elles | prement y estrenyent-les, Proc. olives 410. Quan l'altre amb fèrria grapa l'estreny i l'enarbola, Atlàntida viii. Aquexa baula dolça m'estreny y m'aconsola, Salvà Poes. 43. Especialment: a) Abraçar fortament. Perdé lo parlar, e ab gemechs dolorosos strenyia lo fill no podent-se partir de aquell, Villena Vita Chr., c. 223. Somia encara estrènyer les filles que no té, Atlàntida x.b) fig. Gran tristícia intrínseca estreny e turmenta les entramenes mies, Villena Vita Chr., c. 242. S'estreny el cor amb ferma voluntat, Alcover Poem. Bíbl. 26.
|| 4. Posar persones o coses més acostades del que estaven, fent que ocupin més poc espai; cast. estrechar, apretar. Tota la nit passada estrengueren les dites galeres y allojaren-les en molt menys espay que no eren d'abans, Pere IV, Cròn. 344. Estrènyer les ralles de una escriptura, Lacavalleria Gazoph. Tots s'apartavan o s'estrenyian pera obrir-li seti, Pons Auca 54. Sobre 'l mur s'estrenyia, per guaytar, la gent armada, Costa Agre terra 138.
|| 5. Contreure, limitar; subjectar a certa mesura; cast. restringir, limitar. Vingam nos a strènyer al punt solament, Proc. olives 1739. Estrènyer-se la llet, el pa, etc.: fer-se més escassos aquestes productes. Y es manantials s'estrenyen, Ignor. 1.
|| 6. Intensificar; fer més insistent, més urgent; cast. estrechar. «Estrènyer el setge». Com los moros veeren los crestians qui se eren retrets dins la ciutat, strengueren lo siti e passaren dellà lo riu, Tirant, c. 324. Lauòs vent Pilat lo fet tant estrènyer, | cridant l'inich poble axí cruelment, Passi cobles 70. Com tornaren en Cicília e strengueren lo matrimoni de Phelip, Tirant, c. 95. Estrenyeu la batalla, dix Tirant, e no us poseu per les rames, Tirant, c. 73. Dix lo senyor fill meu, com se strenyien les persecucions sues, Villena Vita Chr., c. 232. Un bolletí que estrenyés y facilitàs les relacions entre els seus membres, Obrador Arq. lit. 87. Desitjós... de distreure's i estrènyer amistats amb la gent d'upa, Oller Febre, ii, 111.
|| 7. Posar qualcú o qualque cosa en situació de no poder resistir; fer força damunt algú per vèncer la seva resistència; cast. estrechar, apretar. Si aquets seglars que us auem nomenats eren turmentats e encara los frares eren fort estrets, d'aquels exiria tot lo feyt de la ueritat, doc. a. 1315 (Miret Bech oques 45). A pochs dies estrengué-los en tal guisa que's reteren, Muntaner Cròn., c. 267. La estrengué tant fort que la ciutat fou presa, Tomic Hist. 139. Estrènyer de passos algú: posar-lo en situació de no poder negar una cosa. Es matex Florit, quant l'hem estret de passos, mos ho ha contat, Roq. 20.
|| 8. Constrènyer, obligar; cast. constreñir. Los quals cambiadors deuen e són estrets pagar quescun any les pensions, doc. a. 1360 (arx. mun. de Barc.). De fer promissions e estrènyer-se per vot, doc. a. 1381 (Col. Bof. xi, 248). Emperò si fer no u volrà, que no y sia estret ni obligat, doc. a. 1392 (Col. Bof. xi, 355). Yo só tot sol a qui Natura streny | a no poder àls fer ne pus entendre | sinó amar, Ausiàs March, lxxv.
|| 9. Estrènyer-li: fugir, anar-se'n de pressa (Mall., Eiv.). Aquell homo li va estrènyer com un coet cap a ca-seua, Alcover Cont. 137. Es pagès, encara no hagué cobrat es canvi, ja li ha estret, cametes amigues, Roq. 12.
    Loc.
—a) Estrènyer-se es cap d'una cosa: haver-se'n d'afluixar, veure's obligat a no tenir-la, a prescindir-ne (Mall.). «Volien esser hereus, però es va morir sense testar, i se n'han hagut d'estrènyer es cap».—b) En venir s'estrènyer: en venir el moment crític, l'hora del perill (Mall.). Y en venir s'estreñe s'en duya s'aumut p'es cap, Aguiló Rond. de R. 12. La senyora Tomassa, quan va esser a l'estrènyer, li faltà cor y romangué a ca seua, Oliver Obres, v, 205.
    Refr.
—a) «Tant estrenyen la corda, que es romp».—b) «Qui molt abraça, poc estreny»: vol dir que en voler fer moltes coses, solem fluixejar en alguna.
    Fon.:
əstɾέɲə (pir-or., or., Maó, Alaró, Binissalem); astɾéɲe (occ., Maestr.); estɾéɲeɾ (val.); əstɾə́ɲə (Mall., Ciutadella, Eiv.).
    Conjug.:
segons el model plànyer, excepte en el participi passat, que és estret (i dialectalment estrenyut).
    Etim.:
del llatí strĭngĕre, mat. sign.