Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. estrada
veure  2. estrada
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESTRADA f.
Carretera; camí pavimentat o arreglat artificialment per a gran trànsit; cast. estrada, carretera. Los camins e les strades per terra e per mar sien de la postat, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 292). Estrades e vies públiches e ayges corens e fonts vives... són de la postat, Usatge lxii. Sols, sens retorn per cesta folla strada, Febrer Inf. viii, 91. Batre la estrada: explorar el camí, Lacavalleria Gazoph.
II. || 1. topon. L'Estrada: poblet agregat al municipi d'Agullana (Empordà).
|| 2. Llin. existent a Cassà de la Selva, Foixà, Abrera, Barberà, Berga, Barc., Argentona, Cabrils, Castellolí, Lluçà, Manresa, Àger, Almenar, Balaguer, Reus, Tortosa, Cast., Dénia, Callosa, Pedreguer, Al., Mall., Maó. A Mallorca abunda la variant Estrades.
    Fon.:
əstɾáðə (Barc.).
    Etim.:
del llatí strāta, mat. sign.

2. ESTRADA f.
|| 1. ant. Banc amb prestatges o calaixos. Una strada ab dos calaxos sens pany y clau, doc. a. 1485 (arx. Cúria Fumada de Vic). Dues strades de fusta d'àlber grogues listonades, doc. a. 1490 (mat. arx.). Dues strades d'àlber grogues, la una de tres calays, doc. a. 1490 (mat. arx.). Tres cófrens grochs y una strada groga ab tres cases, doc. a. 1503 (ap. Aguiló Dicc.). Una strada de fusta de noguer ab dos calaxos, doc. a. 1565 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Dues estrades o artibanchs, grogues, de llit, doc. a. 1476 (Hist. Sóller, ii, 1002).
|| 2. Part d'una sala o habitació en què el sòl és més elevat que el de la resta, i que està destinada a col·locar-hi un tron, cadira, llit, etc.; cast. estrado. Pulvinar -aris, per la estrada de coxins, Nebrija Dicc. Cobrint tot el mur de fons de l'estrada presidencial, Esclasans Urània 35.
    Etim.:
del llatí strata, ‘llit, jaç’.