DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTRAFER v. tr.
|| 1. Imitar; fer una cosa procurant fer-la semblant a una altra; cast. remedar. «El noi sap estrafer tots els xants dels aucells». «Aquest xicot estrafeia el senyor rector quan predicava, i el seu pare l'ha renyat». De bruixes i dimonis com estrafent un joc, Canigó i. En tendres bels... els dos toyssons bé s'estrafeyen, Oliver Obres, i, 244. Com escau al rei moure sos membres | ... | per estrafer la dansa de les fembres | de la casta més vil!, Alcover Poem. Bíbl. 68.
|| 2. Canviar, procurar desfigurar una cosa perquè sembli que és una altra; cast. desfigurar. An axò li hauríem pogut aplicar un adagi estrafentlo un poch, Ignor. 51. Li estrafeien el rostre amb l'anguilejament de llur curs, Pons Com an., 160.
    Fon.: əstɾəfé (or.); astɾafé (occ.); estɾaféɾ (val.).
    Conjug.: segons el model fer.
    Sinòn.:— || 1, escarnir, imitar;— || 2, contrafer.
    Etim.: d'un verb llatí *extra-facere, ‘fer més enllà, fer defora’, format probablement per canvi de la partícula inicial de contra-facere ‘contrafer’, adoptant-se la preposició extra en lloc de contra.