Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  estrafolari
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTRAFOLARI o ESTRAFALARI, -ÀRIA
|| 1. adj. Extravagant; estrany fins a la ridiculesa; cast. estrafalario. En aquell camp del romanticisme esfrafolari representat en la llibrerieta de la seva àvia, Pons Com an., 169. Quan va morir, per cert de mort ben estrafalària, Moreira Folkl. 335. Un enginy tan estrafalari, Ruyra Pinya, i, 51.
|| 2. m. i f. Persona mancada de la solvència i formalitat que vol aparentar; que no es mira a complir els seus deures i compromisos (or., occ., val., bal.); cast. mequetrefe, tipejo. Què dimonis t'a passat pel cap de voler a eixe galduf y estrafalari que no té aon caure's mort?, Rond. de R. Val. 28. Y qui és aquest estrafolari?, Roq. 22.
    Fon.:
əstɾəfuláɾi (or., men.); əstɾəfəláɾi (or.); astɾafoláɾi (occ.); astɾafaláɾi (occ., val.).
    Etim.:
sembla pres del cast. estrafalario; aquest mot, Spitzer (AIL Cuyo, iii, 18) el relaciona amb l'herba estafisàgria.