Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  estrangular
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTRANGULAR v. tr.
|| 1. Ofegar per compressió del coll; cast. estrangular. Lo diable pres l'enfant e estranguola-lo, Sants ross. 11 v.oAl verdugo per strangular dins les càrcers reals, doc. a. 1642 (Hist. Sóller, i, 306).
|| 2. Comprimir un canal, un conducte, obstruint el pas d'un fluid; cast. estrangular. Hèrnia estrangulada: la que sofreix compressió del sac o dels lligaments. Val al cadarn e al estrangolar de la mare, Medic. Part. 43. Val a l'estrangolar de la rahim, ibid. 112.
|| 3. fig. «Estrangolat de fam»: que té molta fam (Val.). «La pena m'estrangola» (Mall., Men.). L'amo'n Biel plora com un nin petit, sa madona jeu que sa pena l'estrangola, Alcover Cont., 1.a ed., 198.
|| 4. «Estrangolar: edo, manduco, vescor, comedo» (Torra Dicc.). Aquest significat de ‘menjar’ és secundari, determinat segurament per la influència analògica de gola.
    Fon.:
əstɾəŋgulá (or., bal.); estɾaŋgulá (occ.); estɾaŋgoláɾ (val.); əstɾəŋgolá (mall.).
    Conjug.:
regular segons el model cantar. Vulgarment les formes rizotòniques solen canviar en o la u del radical (estrangola, estrangoles, per estrangula, etc.).
    Etim.:
del llatí strangulare, mat. sign.