Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  estrebada
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTREBADA f.
|| 1. Moviment sobtat i violent (or., occ., mall.); cast. sacudida, estirón. D'una estrebada trenca ferro i cordills, Canigó v. Ab una estrebada obria | la corcada calaxera, Collell Flor. 56. De la primera estrebada el féu caure de la llitera, Víct. Cat., Ombr. 38. D'una estrebada me'n vaig desempallegar, Ruyra Parada 89.
|| 2. Estona, espai de temps per a fer alguna cosa (Mall., Men.). «Mai tenien una estrebada prou llarga per a acabar sa conversada». «D'es cap d'una estrebadeta ja vaig haver acabat». Fer una estrebada de feina: treballar afanyosament una temporada (Ferrer Parpal Dicc.). No fonc llarga s'estrebada des seu passeig i tornà a ca seva alegre, Camps Folkl. ii, 24.
    Fon.:
əstɾəβáðə (or., men.); astɾaβáðɛ (occ.); əstɾəváðə (mall.).
    Var. ort.
(dialectal): estravada (Alcover Rond. i, 53).
    Etim.:
derivat de estrebar.