DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTREBAR v.
|| 1. intr. Descansar el pes d'una cosa damunt una altra; cast. apoyarse. Lo resabent on ara streba la volta, doc. a. 1397 (Mostassaf 155). Curial presentà-li los pits durs a aspres e estrebant ferm e estech inmoble, Curial, ii, 103. Arrimant les espatles a la soca d'un roure en la qual estrebant l'animós cavaller... li apuntà lo cap, Alegre Transf. 21. La inxa... sols la tocareu de la part de la fusta, que estiga plana ab osca, que estrébia dalt ab la fusta que no puga entrar més abax, Agustí Secr. 66.
|| 2. fig. Descansar, fundar-se en una cosa; cast. estribar. Axò estreba en conjectures, Lacavalleria Gazoph. «La meva confiança estreba en la vostra clemència».
|| 3. intr. Fer moviments i esforços violents per moure una cosa, per lliurar-se d'una subjecció, etc.; cast. dar sacudidas, pernear. Lo cauall... per aquella força que ell farà per estrebar ab la coha que li deté lo peu, Dieç Menesc. ii, 61 v. Sota el tallant la víctima forceja. | Mes, «ovella,—apar que l'àngel cride—, no et caldrà, no, estrebar», Atlàntida v.
|| 4. tr. Estirar amb força, atesar estirant; cast. tirar, apretar. No hem pas de renyir si ha de venir d'això!—afegia l'industrial, estrevant la corda, Pons Auca 132. El cepat cotxer... empunyava el fuet i estrebava els animals, Pons Com an., 149.
    Fon.: əstɾəβá (or., bal.); astɾeβá (occ.).
    Etim.: derivat de estrep.