Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  estrella
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTRELLA f.
|| 1. Estel; astre amb llum pròpia; cast. estrella. «Vós sou estrella de Malta | o sirena de la mar; | vós sou qui me podeu dar | alegria més que un altre» (cançó pop. Mall.). I els ulls d'alguna estrella se veuen llambregar, Canigó i. I en el desert, amb balbuceig confús, | he confegit el salm de les estrelles, Alcover Poem. Bíbl. 68. Estrella del matí, estrella de l'alba, estrella del bover, etc. (V. estel amb totes aquestes denominacions). Estrella amb coa: cometa. Estrella fixa: la que aparentment no es mou. Estrella errant: la que es veu recórrer l'espai. Estrella de la mar: sobrenom de la Mare de Déu. Ja som a port,—agenollant-se deien;—veuse-la aquí l'Estrella de la Mar, Atlàntida, introd.
|| 2. Figura o objecte que té forma semblant a l'aparent d'un estel del cel, o sia, que té radis sortits d'un centre comú o format per un cercle voltat de puntes; cast. estrella. Li estargexo aquesta estrella de dits per les galtes, Vilanova Obres, xi, 95. No's va torbar a fer-me un estel d'esquerdes de canya... amb una estrella en el centre pintada amb almangra, Rosselló Many. 60. Estrella del compàs, o simplement estrella: la rosa dels vents, en llenguatge mariner. Estrelles: nom d'unes pastes per a sopa i d'uns pastissos de forma estrellada. Estrella del teler: roda dentada que va col·locada a un cap de l'aplegador (Mall.); en el teler de vetes, roda que engrava en justa proporció amb una de més petita i dóna moviment als picalcons, plantofes, caixes, etc. (Manresa) Estrella del cilindret: en el teler mecànic, peça de forma estrellada que va acollada al cap del cilindret i mitjançant el seu moviment canvia la cara del seu quadrant. Estrella: en pirotècnia, joc de focs que pren la forma d'un estel. Un sócio va comparèxer ab fochs artificials, rodes, estrelles y petardos, los que cremaren dins de la botiga, Vilanova Obres, iv, 100. imatge  imatge  Estrella de mar: nom de molts animals marins equinoderms que tenen forma estrellada. Estrella de camp: planta ranunculàcia de les espècies Nigella arvensis i Nigella damascena (V. aranya III). Estrella de primavera: planta cal·litricàcia, espècie Callitriche stagnalis Scop., que es cria especialment per estanys i reguerols en totes les regions catalanes (cf. Flora Cat. ii, 351).
|| 3. Astre; sort bona o dolenta predestinada a qualcú; cast. estrella. ¿Anem ab bona estrella, o ens mena algun mal fat?, Collell Flor. 93.
|| 4. Artista que brilla molt per damunt els altres; cast. estrella. Cuidi's, filla, cuidi's..., si no, perdríem una de les primeres estrelles, Pons Com an., 30.
|| 5. Nom amorós que es dóna als infants, a les enamorades, etc. «Mira aquest infant: és una estrella!»
|| 6. L'estrella: el batlle, en el llenguatge gitano (BDLIC, ix, 164).
    Loc.
—a) Amb estrelles: de nits quan ja s'ha post el sol o quan encara no és sortit. «M'he aixecat amb estrelles»: m'he llevat abans de sortir el sol.—b) Voler comptar les estrelles: voler fer una cosa impossible o molt difícil.—c) Veure les estrelles: sofrir un dolor molt intens. Eixe dimoni de dona... que Déu m'ha dat, pera ferme veure les estreles, y no més, Rond. de R. Val. 33.—d) Pujar o posar qualcú damunt les estrelles (o fins a les estrelles): lloar-lo extremadament.—e) Néixer amb estrella: néixer amb bona sort.
    Refr.
—a) «Més val néixer amb estrella que esser agraciat» (Mall.).—b) «Uns neixen amb estrella, i altres estrellats»: vol dir que uns neixen amb bona sort i altres amb dolenta.—c) «Més val comptar les estrelles que les bigues»: vol dir que el qui és perseguit o ha comès un delicte, farà millor si fuig que si es deixa agafar.
    Cult. pop.
—Hi ha la creença que, si un es posa a comptar les estrelles, li sortiran tantes berrugues com estrelles haurà comptat (Catalana, ii, 139). La mainada empordanesa creu que les estrelles són avellanetes que els àngels escampen pel cel. A Menorca hi ha la creença que, si durant nou dies seguits es compten nou estrelles, el dia que fa nou somnien la persona amb qui s'han de casar (Tres. Avis, vii, 125).
    Fon.:
əstɾéʎə, əstɾέʎə (pir-or., or.); astɾéʎɛ, astɾéʎa (occ.); əstɾέʎɛ (Maó); əstɾə́ʎə (Mall., Ciutadella, Eiv.).
    Intens.:
—a) Augm.: estrellassa, estrellarra, estrellatxa, estrellota, estrellot.—b) Dim.: estrelleta, estrelletxa, estrellel·la, estrelleua, estrelliua, estrellona, estrelloia, estrellarrina, estrellarrinoia.
    Var. form. i sinòn.:
estel, estela, estrel, estrela.
    Etim.:
del llatí stēlla, amb r infixa probablement presa del cast. estrella.