DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATESTRENAR v. tr.
|| 1. Donar estrenes; gratificar en moneda o en espècie; cast. estrenar, dar propina, dar aguinaldo. Aquí consagra lo seu cors per strenarlos de aquella joya impreciable, Villena Vita Chr., c. 270. Vullau pregar | vostra fill tan car | que nos vulla stranar | tantost ara el Ninou, Canç. Nad. 151. Ultra la dita paga lo havien de strenar, com és costum de una tan gran obra, doc. a. 1535 (Est. Univ. xiii, 471). Se conegué la gana que tanian los parrochians de fer iglésia, pus acostumant de estrenar al mestre de la fàbrica en semblants ocasions, no li donaren res, doc. a. 1631 (arx. parr. de Bellprat). Ell me ha estrenat de un parell de guants, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Usar per primera vegada; començar a fer ús d'una cosa; cast. estrenar. Lo dit tiran vehent tan cruel torment de mort, lohà lo maestre, dient que ben avia fet, mas que lo dit maestre strenaria e pendria primer mort per lo dit torment, Scachs 16. A no ser pel vestit nou | que aquell dia n'estrenava, Collell Flor. 156. Estrenar una dona: desflorar-la. Estrenar-se en un ofici, càrrec, etc.: començar a exercir-lo. Els altres minyons del poble solien estrenar-se robant fruites, Riber Miny. 26.
|| 3. Donar la primera representació d'una obra teatral, la primera audició d'un concert, la primera exhibició d'un espectacle; cast. estrenar. Dijous passat estrenaren «L'Africana», Roq. 8.
|| 4. refl. Fer la primera venda del dia, un comerciant (Barc.); cast. estrenarse, persignarse. «Ha plogut tot el matí, i no ha vingut ningú a comprar; encara no m'he estrenat».
Refr.—a) «Diumenge de Rams, qui no estrena, no té mans» (Val.).—b) «Lo que un altre ha estrenat, a mi poc m'ha durat»: es diu per significar que no pot esser de durada allò que un usa quan altres ja ho han emprat.
Fon.: əstɾəná (pir-or., or., bal.); astɾená (occ.); estɾenáɾ (val.).
Etim.: derivat de estrena.