DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTRENU (ant. estrènuu,), -ÈNUA adj.
Valent, elevat de coratge; cast. estrenuo, valeroso. Seguint aquell en tots sos strènuus et bellicosos feyts, doc. a. 1425 (Rev. Biblgr. Cat. i, 140). La fama del strenu caualler Tirant augmentà en triumphant laor, Tirant, c. 150. Les flames que'l animós sobre tots estrenu caualler hauia lançat a les ja cremants naus gregues, Corella Obres 21. Dels màrtyrs seguireu los strenus passos, Gaspar Verí (ap. Bover Bibl. ii, 501).
    Fon.: əstɾέnu (Barc., Palma); estɾénu (Val.). Es paraula d'ús purament literari.
    Etim.: pres del llatí strenŭu, mat. sign.