DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTRIDÈNCIA f.
Qualitat d'estrident; cosa estrident; cast. estridencia. El llenguatge de Kelic era barbre i misteriós, ple d'ululaments i d'estridències, Maseras Contes 50. Es un paisatje sense boira ni estridències, Espriu Lab. 120.
    Fon.: əstɾiðέnsiə (Barc.); estɾiðέ̞nsia (Val.); əstɾiðέ̞nsi (Palma).
    Etim.: derivat de estrident.