DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTRIDENT adj.
|| 1. Agut i aspre de so; cast. estridente. Em va sangglaçar un esclat estrident, esborronador, Ruyra Parada 24.
|| 2. fig. Fortament discordant; cast. estridente. «El discurs del diputat ha estat massa estrident».
    Fon.: əstɾiðén (Barc.); estɾiðént (Val.); əstɾiðént (Palma).
    Etim.: pres del llatí stridente, mat. sign. 1.