ESTRINXOLAR v. tr. Esmicolar, capolar molt menut (Ll., Massalcoreig). El que toca amb la petja, ho estrinxola, Sagarra Comte 162. Fon.: astɾiɲʧolá (occ.). Etim.: d'un creuament de triturar amb trinxar.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.