DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTRIPAR v. tr.
|| 1. Treure les tripes (or., occ.); cast. destripar. Si la gallina té lo ventre estripat, Agustí Secr. 153. Axí com alguns de llurs seruidors lo netejauen [al peix] y estripauen en la cuyna, Comalada Pierres Prov. 63. Ara tornan famolenchs | per a estripar las entranyas | de vostras faels esposas, Camps i F., Poes. 85.
|| 2. Esquinçar (or., occ.); cast. desgarrar, rasgar. Un regalim de sang rajava per ses mans estripades per grossos claus, Ruyra Parada 90.
    Loc.
—Estripar la grua: perdre la paciència i rompre en dicteris (Vallès, Barc., Camp de Tarr.).
    Fon.: əstɾipá (pir-or., or.); astɾipá (occ.).
    Sinòn.:— || 1, esventrar, esmocar;— || 2, esqueixar, esquinçar.
    Etim.: derivat de tripa.