DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTRONCAR v. tr.
|| 1. Trencar, tallar una cosa separant-ne les dues parts completament; cast. truncar, quebrantar. E braços e cuxes e peus de molts cauallers estroncha, Hist. Troy. 178.
|| 2. Aturar de rajar un líquid; cast. cortar, estancar, restañar. Durant los calors del estiu, certes fonts se estroncan o se axugan, Lacavalleria Gazoph. Mes qui pot deturar l'aygua | sens estroncar-ne la font?, Cases A., Poes. 7. Com si tractés d'estroncar dissimuladament el doll de ses retingudes llàgrimes, Pons Com. an., 74. Estroncar una bóta: tirar-li aigua al fons per desfer la ressecor. a) fig. Estroncada ja la font de las ilusions. Oller Fig. pais. 177.
|| 3. Interrompre; aturar de sortir (la veu, l'aire, la paraula, la rialla, etc.); cast. cortar, entrecortar. Ab paraula estroncada lexà's de parlar e de dir lo cruel ministeri, Valter Gris. 8. No vull dir pus d'ací avant | per no ser dit fexuch per lonch; | perçò lo meu parlar estronch, Ausiàs March cxxviii. Mogut a les paraules de Medea, volch-les-li estronchar, Hist. Troy. 28. No us estronqueu, | passau auant, | puix ab silenci escoltant | tothom vos hou, Somni J. Joan 368. Se li estroncà la rialla, Víct. Cat., Ombr. 69. L'homitat sortia en glops de fum qui estroncaven l'alè, Galmés Flor 60.
|| 4. refl. Deixar-se, cessar de fer una cosa (Mall.); cast. dejar. «Des que tenguérem aquelles quatre paraules, s'ha estroncat de venir».
|| 5. Gastar totes les forces, llevar l'energia vital; cast. agotar. Quant lo cauall se enaygua ho se estronca, Dieç Menesc. ii, 90. Si lo bou està llasat, enanit, vàcuo y estroncat, Agustí Secr. 170.
    Fon.: əstɾuŋká (or.); astɾoŋká (occ.); əstɾoŋká (mall.).
    Etim.: del llatí *extrŭncare, ‘tallar’.