DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTROP m.
Tros de corda entollat pels seus dos caps, a manera d'anella, que serveix per a enganxar un aparell, una àncora o un altre objecte qualsevol; cast. estrope. Especialment: a) Anella de corda que, encapillada a l'escàlem d'una embarcació i voltant el coll del rem, serveix de lligam per a subjectar aquest. Tres strops de remolar per redrissar rems, doc. a. 1467 (ap. Aguiló Dicc.). Aquest estrop es petarà a ses primeres embranzides, Ruyra Pinya, i, 21.—b) Anella de corda que subjecta un pal, una antena, verga, etc.—c) Tros de corda acabat amb un nus, que els pescadors enganxen a les vores de l'art per treure'l a la platja (Barc., Tarr.).—d) Tros de cap gruixat de corda, passat pel forat del pedral, i que serveix per a fermar-hi el cap que subjecta el capcer, en la pesca de la llampuga (Mall.).—e) Anella de corda que envolta un bocell o quadernal tenint a un extrem un ganxo o càncam. Hi ha bocells i quadernals que tenen l'estrop de ferro, i se'n diu bocells o quadernals ferrats.—f) Estrop de mans: vinatera de verga, o sia, tros petit de corda assegurat a l'enverga d'una verga per agafar-s'hi els mariners que hi transiten (Mall.).—g) Corretja de cuiro gruixut que serveix per a traginar un gran pes en baiard (Barc.).
    Loc.—a) Tirar l'estrop: (ant.) perdre la paciència, esclatar la fúria comprimida. En sofirença no so Job, | ans volria tirar l'estrob, | essent dispost, Ausiàs March, cxxvii.—b) A tot estrop: a tot temps, amb gran ús, sense mirament; cast. de trapillo. La xerradiça delirant de les campanes, repicades a tot estrop, se feya sentir a una hora lluny, Víct. Cat., Sol. 141. «Aquest vestit nou, si el portes a tot estrop, aviat no tindrà cara ni ulls».—c) A tot estrop: corrents a tota pressa (Vallès, Penedès). Atrafegada menjava a tot estrop, a fi de no perdre el tren, Pous Nosa 162.—d) A tot estrop: de totes passades, de totes maneres, sia com sia (Valls). «Ho vull, i ho tindré: a tot estrop!»—e) No trobar estrop: no trobar nuvi (Badalona).
    Fon.: əstɾɔ́p (or., bal.); astɾɔ́p (occ., val.).
    Etim.: del llatí stroppum, mat. sign.