DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTROPADA f.
|| 1. Cop d'estrop, de corda; cast. cordelazo, azote. Car mil estropades ni la pedra blaua, | jamés bastarien a fer-me negar, Proc. Olives 725.
|| 2. L'esforç dels remadors en vogar, que fa moure l'embarcació; cast. estrepada. Una brunor lluminosa com la de la fusta dels rems quan, amarats d'aygua, lluhen un moment, ferits pel sol, després de l'estropada, Girbal Pere Llarch, 91.
|| 3. Moviment fort, sobtat i violent, que fa una cadena o cap que llavora, com una amarra de vaixell, per efecte de la maror o de la força del vent (Barc.).
|| 4. Embranzida que pren una embarcació en marxa (or., bal.). Barca de bona estropada: la que camina molt, que fa molta via. «Quina estropada que porta aquella xaica!»La mar va calmar un poch, es barco va minvar s'estropada que duya, A. Ruiz Pablo (Catalana, vi, 39).
|| 5. Envestida, arrencada forta d'un vehicle, d'una persona, d'un animal; cast. embestida, tirón. «Estira bé, que en un parell d'estropades més ho farem seguir».
|| 6. Batzegada, estrebada; moviment violent, generalment per a acometre o per a lliurar-se d'una subjecció (Calasseit, Tortosa, Val., Men., Eiv.); cast. sacudida. Li anava dient a estropades, Moreira Folkl. 248.
|| 7. Caminada forta, que cansa molt; cansament gros (Mall., Men.); cast. reventón. S'assegueren a les localitats, y an els pochs moments, retut per l'estropada de tot lo dia..., imitava ab èxit el roncar del sollerich, Oliver Obres, v, 218.
    Loc.
—D'estropada: sobtadament. La tramuntana havia caigut i el garbí... entrà d'estropada sacsejant ses veles i arrossegant la nau de costat, Ruyra Pinya, ii, 58.
    Fon.: əstɾupáðə (or.); astɾopáða (occ.); əstɾopáðə (mall.).