DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTUBA f.
|| 1. Bavorada; aplicació de vapor d'aigua calent (Tortosa, Maestr.); cast. vaho, vaharada. Tapsus barbatus sie cuyt en ui, e sie'n feyt estuba o foment o emplastre, Tres. pobr. 54. Aprés aquestes purgacions sien fetes stubas ab les herbes dites, Cauliach Coll., ll. vi, d. 1a, c. 2. Preneu un drap gros de lana... e meteu-lo desobre lo cauall..., escampau aygua calenta sobre les pedres... de manera que tota aquella fumositat prenga lo cors del cauall..., e quant haureu feta aquesta estuba..., Dieç Menesc. ii, 29. Estubes: banys calents, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Bany de vi o aigua bullent, que es dóna a les bótes de vi per netejar-les, estrènyer-les, llevar-los l'agror, etc. (Empordà, Penedès, Camp de Tarr., Tortosa); cast. estufa.
|| 3. ant. Cambra on es prenen banys calents; cast. terma. Si't designava quantes e quals solempnitats servava per anar a las estubas, Corbatxo 57.
|| 4. Habitació molt calenta o abrigada; cast. sudadero, estufa.
|| 5. Aparell per a escalfar una habitació; cast. estufa. Estuba, espècie de petita fornal pera escalfar un aposento, Lacavalleria Gazoph.
|| 6. Cambreta amb un finestró, on els confiters posen les confitures perquè tinguin una escalfor graduable i s'assequin en poc temps (Mall.).
|| 7. Xafogor; calor ofegadora (Empordà, Olot, Gir., Camp de Tarr.); cast. bochorno. «Quina estuba més forta fa avui!»El sol que estabella al estiu que les pedres de la platja cremen, la estuva baxa recta de ple a ple, Vilanova Obres, iv, 195. Retudes pel llaçament d'aquella estuva carregosa, Pous Empord. 190.
|| 8. nàut. Estructura especial que presenten les taules o planxes del forro d'una embarcació quan en lloc d'ajuntar els seus cantells, van muntades les unes sobre les altres, com les pissarres d'un enllosat (Mall.); cast. tingladillo.
    Fon.: əstúβə (or., bal.); astúβɛ (Ll., Pla d'Urgell); astúβa (Tortosa, Maestr.).
    Var. form.: estufa.
    Etim.: derivat postverbal de estubar.