DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATESTUDI m.
|| 1. ant. Diligència; cura i esforç aplicat a un fi; cast. esmero, cuidado. Elles meten tot lur estudi en trobar guisa novella e pomposa, Metge Somni iii. Tenia gran studi en adobar e endreçar e en gran netedat conseruar los vestiments sacerdotals, Villena Vita Chr., c. 268.
|| 2. Acte d'aplicar l'enteniment, l'atenció, a aprendre o adquirir coneixements; cast. estudio. Recrear la ànima qui era trebaylada del estudi en què era estat, Llull Gentil 8. Jo que solia esser en gran estudi e qui he fets molts e diuerses dictats e molts libres, Genebreda Cons. 14. Lo digne d'estudi, lo pintoresch és sa manera d'estar moblada, Roq. 35. Especialment: a) pl. Sèrie d'exercicis intel·lectuals encaminats a adquirir coneixement d'una ciència, d'una art, d'una professió, etc. Fer estudis: estudiar. «Faig els meus estudis a la Universitat». Donar estudis: donar carrera, fer estudiar en un centre docent. Estudis elementals: els de cultura general i de rudiments d'alguna especialitat. Estudis superiors: els que arriben a les matèries complicades o elevades d'una ciència o d'una art. Tenir estudis: haver estudiat, tenir una formació cultural. Com se li coneix que té estudis!, Vilanova Obres, xi, 255. Acabar els estudis: arribar a la fi d'una carrera d'ensenyament. Ell ha acabat sos estudis, Lacavalleria Gazoph. Deixar els estudis: cessar de seguir una carrera abans d'acabar-la.
|| 3. Efecte d'estudiar; treball científic o artístic fet amb la principal finalitat d'estudiar. «Han tocat un estudi de Chopin». Cap d'estudi: testa dibuixada, pintada o esculturada incompletament, com a exercici de l'artista.
|| 4. Escola; lloc on s'ensenya de lletra, i especialment l'escola de nois (pir-or., or., occ.); cast. escuela. Quant Blanquerna hagué VIII anys son pare Evast lo posà a estudi, Llull Blanq. 2, 6. Havem instituit e ordonat studi de medicina en la ciutat de Barchinona, doc. a. 1401 (Roca Medic. 34). A dur calsas com ells y a anar a estudi en lloc de costura, ningú s'hauria adonat de son sexo, Pons Auca 6. Estudi General, nom que antigament es donava a un centre on es cursaven diverses ensenyances superiors, corresponent a l'actual Universitat. Que aquells aldemenys haja hoits per cinch anys en studi general, doc. a. 1391 (Roca Medic. 115). Recordau-vos que tal mal | és lo estudi general | hon tots los casats aprenen, Cons. casat, 19.
|| 5. Habitació hon hi ha l'escriptori, llibreria i altres elements per a estudiar, despatxar assumptes profesionals d'un advocat, home de lletres, administrador, etc. (or., occ.); cast. estudio, despacho. Una caxeta de fusta de scriptori o studi tota de os e de la matexa fusta obrada, doc. a. 1515 (Miret Templers 572.)
|| 6. Habitació o departament on un artista o altre professional té les seves eines, models i altres instruments per a estudiar i exercir la seva art; cast. estudio. «He visitat l'estudi de l'escultor Clarà.»«Aquí hi ha l'estudi d'un fotògraf». Foren atrobades les aynes e coses pertanyents al exercici del dit offici en lo studi de la dita casa de la monederia, lo qual studi és en lo pati de la dita casa, doc. a. 1459 (BDC, xxiv, 120).
|| 7. Cambra, habitació, especialment la de dormir (Val., Al., Mall., Men.); cast. habitación, cuarto. Y de puntes anava fins a s'estudi per escoltar si Na Toninayna s'havia temut d'ell, Roq. 16.
|| 8. Habitacions situades entre la planta baixa i el primer pis d'una casa, i a les quals es puja per escassos escalons (Mall., Eiv.); cast. entresuelo. Fa que sien tan malsanes totes ses botigues y estudis, Ignor. 6.
Loc.
—Fugir d'estudi: canviar de conversa, eludir el tema (Penedès).
Fon.: əstúði (pir-or., or., bal.); astúði (occ.); estúði (val.).
Intens.:—a) Augm.: estudiàs, estudiarro, estudiot.—b) Dim.: estudiet, estudietxo, estudiel·lo, estudieu, estudió.
Etim.: del llatí studium, mat. sig. || || 1, 2.