Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  estudiar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTUDIAR v. tr.
|| 1. ant. Dedicar l'atenció i l'esforç a una cosa; esforçar-se, procurar; cast. procurar, esforzarse. (En aquest sentit s'usa sovint com a refl.) Dos boteylers comuns qui vin e aygua a posar se estudien perfecta e ordonadament, Ordin. Palat. 24. Me estudiava de mantenir ab justícia la comunitat, Genebreda Cons. 43. Primerament acord del amich e comfiu-ne molt, mas no de molts; estudiu que sàpia dicernir l'amich del legoter, Letra Rey. Cost. 55. No vulles per res contendre ab negú, no't studius de dir mal de persona del món, Canals Carta, c. 17. Donzella la qual en aquell jorn se studia de aiustar artificial bellesa a la natural, Curial, i, 24. No só vingut per cridar los qui studien esser justs, sino aquells qui's confessen e's coneixen esser peccadors, Villena Vita Chr., c. 117. Yo m'estudiaré de esser breu, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Aplicar l'esperit a aprendre una cosa teòricament o pràctica; cast. estudiar. a) Amb la matèria d'estudi com a complement directe. Poc te val, fill, tot ço quant estudius, Anònim (Cançon. Univ. 312). No studiam la philosophia moral per rahó de speculació, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 1. Y fan prou per l'esculptura que han estudiada les pobres dones, Verdaguer Exc. 53. Un que estudiava medicina, Pons Com an., 36.—b) ant. Regint amb la preposició en el nom de la matèria d'estudi. Un sant hom qui longament en theologia e en philosophia hauia studiat, Llull Felix, pt. i, c. 2. Les cumunitats serien beneuyrades si persones sàuies les regien e si los regidors de aquelles estudiaven en saviesa, Genebreda Cons. 36.—c) Regint amb la preposició de el nom de la matèria d'estudi. Qualsevol se pensaria que a s'Universidat estudiam de tòrcer colls, Maura Aygof. 174.—d) absol., sense complement directe exprés. Es aquesta la casa dels llibres en la qual jo solia estudiar? Genebreda Cons. 35. Un divendres entorn mitja nit, studiant en la cambra hon yo havia acostumat estar, Metge Somni i. Lo dit monge... sens estudiar pujà en lo predicatori e preycà tan bé, Eximplis, ii, 173. Vaig passar-lo estudiant amb veritable passió, Ruyra Parada 81.—e) refl. Dementre que jo me estudiaua en theologia e en philosophia, Llull Felix, pt. iii, c. 2. Com se fo estudiat, se'n anà deportar defora la ciutat, ibid.
|| 3. Seguir els estudis d'una determinada professió; cast. estudiar. «Estudiem a la Universitat». «El meu fill no ha volgut estudiar, i l'he posat a un taller». No deyes que t'agradava | que es meu fiy estudiàs?, Ignor. 79. Es fiy tercer estudiava per pilot, Roq. 32.
|| 4. Examinar atentament una cosa per determinar-ne la naturalesa, el caràcter, la significació, la solució, etc.; cast. estudiar. Lo frare, no sabent quina penitència li daria per ten legs peccats, dix-li: Amiga, spera't tro aprés dinar... e studiaré quina penitència te daré, Eximplis, i, 162. Funda en Ripoll un altre monestir, | i estudia per ell eixos brancatges | de pedra, eixes motllures i fullatges, Canigó xi. Recullen i estudien lo de casa nostra, Collell Flor. xxix. Opina que mereix estudiar-se aquest assunto, Ignor. 12.
|| 5. refl. Posar la intenció en allò que es fa; fer-ho aposta, intencionadament (Empordà, Olot).
    Loc.

Haver d'estudiar davall terra: necessitar gran preparació per a comprendre o fer una cosa (Mall.).
    Refr.

—«Estudia, que el Papa és vell»: es diu per excitar els nois a estudiar (Mall., Men.).
    Fon.:
əstuðiá (pir-or., or., bal.); astuðiá (occ., Maestr.); estuðiáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí studiare, mat. sig., que substituí a la forma studere del llatí clàssic, segurament per influència del derivat studium.