DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESTUFAR v. tr.
|| 1. Fer ocupar més espai a una cosa disminuint-ne l'atapeïment (pir-or., or., occ., bal.); cast. mullir, ahuecar, esponjar. Aquest vel no és ben ensafranat, aquest altre no és bé estufat, Metge Somni iii. Una camiseta de llana blava gruxada que estufant-la un poch li servia de butxaca, Penya Mos. iii, 200.
|| 2. refl. Inflar-se, ocupar més espai fent-se menys atapeït (pir-or., or., occ., bal.); cast. ahuecarse, esponjarse. «Aquestes coques són lletges perquè la pasta no s'ha estufat». Per la qual retenció les orelles se inflan e stuffan, Albert G., Ques. 88 vo. Posa aquella panadera sobre unes brases e tapa-les bé de manera que s'estufen, Robert Coch 21 vo. Vertaders endiots, s'estufan y estufan sense que los acudesca s'idea de mirar-se es peus, Ignor. 23. Les ones, que a l'estufar-se reflectien la celístia, Ruyra Pinya, i, 36
|| 3. Esquitxar, llançar un líquid a gotes amb força (Tortosa, Ulldecona, Maestr., Cast., Val., Al.); cast. rociar, salpicar. Si coué que hajes a parlar, no girs la bocca a aquell ab qui parles, car si u feyes estufar-li-hies encara e faries-li gran escàndel, Eximenis Terç del Crestià, 11 (ed. Balari). «La ploma estufa»: la ploma esquitxa, llança gotes de tinta (val.).
|| 4. refl., fig. Excitar-se molt d'irritació; enutjar-se visiblement; cast. amostazarse, sulfurarse. «No t'estufis tant, que no tens motiu!»
|| 5. refl., fig. Inflar-se de vanitat; ostentar orgullosament la satisfacció de si mateix; cast. hincharse, ahuecarse, pavonearse. «Aquest s'ha estufat massa; li haurem d'aplanar la cresta!»«S'estufa aquix bergantell | dient-vos que jo el volia; | i jo més m'estimaria | morir, que casar-me amb ell» (cançó pop. Mall.). Mirau-vos com ell se estufa, Lacavalleria Gazoph. Ay com s'estufan les mares | ab una filla com cal!, Collell Flor. 44. Mentres nosaltres ens estufaríem sota els untets de ses paraules falagueres, Ruyra Parada 58.
|| 6. Rebre o tractar malament qualcú; renyar-lo, donar-li un arrefoll (val.); cast. aventar, dar un achuchón.
|| 7. Pegar, tupar (Empordà, Vic, Camp de Tarr.); cast. zurrar. «Mira que si vinc, t'estufaré!»
    Refr.
—«S'indiot de Biniforani, sense plomes s'estufava»: es diu al·ludint a un qui es presenta amb gran ostentació sense tenir riquesa ni mitjans per a tal cosa (Mall.).
    Fon.: əstufá (pir-or., or., bal.); astufá (occ., Maestr.); estufáɾ (Cast., Val., Al.).
    Sinòn.:— || 1, 2, 5: estarrufar;— || 3, brufar, esquitxar, esguitar;— || 7, ventar, sonar, dardar, inflar, estovar.
    Etim.: del llatí *extufare, ‘donar fum’, derivat de tuphos (gr. τῦφος) ‘fum’.

2. ESTUFAR v. tr.
Ofegar, sufocar (pir-or.); cast. ahogar. «No em facis riure, que em faràs estufar»: ho diu un que beu a galet i està exposat a engargussar-se amb l'aigua que beu, si el fan riure (Empordà).
    Fon.: əstufá (pir-or., or.).
    Etim.: del fr. étouffer, mat. sign.