Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. estufar
veure  2. estufar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESTUFAR v. tr.
|| 1. Fer ocupar més espai a una cosa disminuint-ne l'atapeïment (pir-or., or., occ., bal.); cast. mullir, ahuecar, esponjar. Aquest vel no és ben ensafranat, aquest altre no és bé estufat, Metge Somni iii. Una camiseta de llana blava gruxada que estufant-la un poch li servia de butxaca, Penya Mos. iii, 200.
|| 2. refl. Inflar-se, ocupar més espai fent-se menys atapeït (pir-or., or., occ., bal.); cast. ahuecarse, esponjarse. «Aquestes coques són lletges perquè la pasta no s'ha estufat». Per la qual retenció les orelles se inflan e stuffan, Albert G., Ques. 88 vo. Posa aquella panadera sobre unes brases e tapa-les bé de manera que s'estufen, Robert Coch 21 vo. Vertaders endiots, s'estufan y estufan sense que los acudesca s'idea de mirar-se es peus, Ignor. 23. Les ones, que a l'estufar-se reflectien la celístia, Ruyra Pinya, i, 36
|| 3. Esquitxar, llançar un líquid a gotes amb força (Tortosa, Ulldecona, Maestr., Cast., Val., Al.); cast. rociar, salpicar. Si coué que hajes a parlar, no girs la bocca a aquell ab qui parles, car si u feyes estufar-li-hies encara e faries-li gran escàndel, Eximenis Terç del Crestià, 11 (ed. Balari). «La ploma estufa»: la ploma esquitxa, llança gotes de tinta (val.).
|| 4. refl., fig. Excitar-se molt d'irritació; enutjar-se visiblement; cast. amostazarse, sulfurarse. «No t'estufis tant, que no tens motiu!»
|| 5. refl., fig. Inflar-se de vanitat; ostentar orgullosament la satisfacció de si mateix; cast. hincharse, ahuecarse, pavonearse. «Aquest s'ha estufat massa; li haurem d'aplanar la cresta!»«S'estufa aquix bergantell | dient-vos que jo el volia; | i jo més m'estimaria | morir, que casar-me amb ell» (cançó pop. Mall.). Mirau-vos com ell se estufa, Lacavalleria Gazoph. Ay com s'estufan les mares | ab una filla com cal!, Collell Flor. 44. Mentres nosaltres ens estufaríem sota els untets de ses paraules falagueres, Ruyra Parada 58.
|| 6. Rebre o tractar malament qualcú; renyar-lo, donar-li un arrefoll (val.); cast. aventar, dar un achuchón.
|| 7. Pegar, tupar (Empordà, Vic, Camp de Tarr.); cast. zurrar. «Mira que si vinc, t'estufaré!»
    Refr.

—«S'indiot de Biniforani, sense plomes s'estufava»: es diu al·ludint a un qui es presenta amb gran ostentació sense tenir riquesa ni mitjans per a tal cosa (Mall.).
    Fon.:
əstufá (pir-or., or., bal.); astufá (occ., Maestr.); estufáɾ (Cast., Val., Al.).
    Sinòn.:
— || 1, 2, 5: estarrufar;— || 3, brufar, esquitxar, esguitar;— || 7, ventar, sonar, dardar, inflar, estovar.
    Etim.:
del llatí *extufare, ‘donar fum’, derivat de tuphos (gr. τῦφος) ‘fum’.

2. ESTUFAR v. tr.
Ofegar, sufocar (pir-or.); cast. ahogar. «No em facis riure, que em faràs estufar»: ho diu un que beu a galet i està exposat a engargussar-se amb l'aigua que beu, si el fan riure (Empordà).
    Fon.:
əstufá (pir-or., or.).
    Etim.:
del fr. étouffer, mat. sign.