ESTUPEFACTE, -ACTA adj. Colpit d'estupefacció; cast. estupefacto. En Temme, en canvi, embriagat de son i de delícies, estava com estupefacte, Ruyra Pinya, ii, 205. Fon.: əstupəfáktə (Barc.); estupefákte (Val.); əstupəfáttə (Palma). Etim.: pres del llatí stupefactu, mat. sign.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.