DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

ESTUPEFACTE, -ACTA adj.
Colpit d'estupefacció; cast. estupefacto. En Temme, en canvi, embriagat de son i de delícies, estava com estupefacte, Ruyra Pinya, ii, 205.
    Fon.: əstupəfáktə (Barc.); estupefákte (Val.); əstupəfáttə (Palma).
    Etim.: pres del llatí stupefactu, mat. sign.