DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESVENTAR v. tr.
|| 1. Llançar a l'aire una cosa, deixant-la emportar pel vent; cast. aventar. «Esventar el blat» (damunt l'era). Sos braços esventa la palmera sola, Dolç Somni 37.
|| 2. fig. Esbombar; declarar públicament; cast. propalar. Vostres designes són esventats: Tua consilia patent, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. refl. Avanar-se, lloar-se d'una cosa (Camp de Tarr.); cast. envanecerse, jactarse. «Ara s'esventa per tot el poble que em va guanyar a córrer». «Sempre que pot s'esventa del favor que em va fer».
|| 4. Ventilar; passar el vent intensament per un lloc, per un objecte; cast. ventear, ventilar. Esventar lo trull: renovar l'aire del trull que sol estar ple d'àcid carbònic, per poder-hi baixar a treure la brisa (Ribera d'Ebre). Camp esventat: camp exposat molt als vents. Sembrat esventat: el sembrat que ha sofert els efectes assecadors del vent de ponent (Vinaròs). Esventar-se una persona: refredar-se, sofrir d'un aire malsà (Mataró); «Tenia el xarampió, va esventar-se i va morir» (Aguiló Dicc.).
|| 5. refl. Separar-se les peces d'un objecte per haver entrat aire en els intersticis. Es diu especialment de les embarcacions i dels recipients composts de dogues, com bótes, barrils, cubells, etc. Murí molta gent en barques, que havia moltes tretes en terra per la marina, que totes eren esventades e varaven-les, Muntaner Cròn., c. 220. Cèrcols de castanyer que... tal vegada servirien a un terrassanet per a reforçar son pobre botam esventat, Ruyra Pinya, ii, 87. Per analogia es diu del fet d'obrir-se els objectes de terrissa a causa de la sequedat (La Selva, Empordà, Camp de Tarr.).
|| 6. Dissipar, exhalar l'aire o altre fluid; refl., Anar-se'n el vent, l'aire, un perfum, etc.; cast. disiparse, evaporarse. Perfums d'essència grollera mig esventats, Roger Pera plata 38.
|| 7. refl. Perdre la direcció una cosa llançada en l'aire, per efecte del vent (Camp de Tarr.); per analogia, Perdre una serra, dalla, etc., la dretesa de les dents o del tall; destrempar-se el tall (Ripoll, Empordà).
|| 8. refl. Esvalotar-se i posar-se a córrer molt de pressa un animal o una persona (Olot, Barc.). Em fiquen dintre el cotxe, el qual s'esventà a correr carrer avall, Santamaria Narr. 47.
|| 9. Ventar, donar amb força un cop (Camp de Tarr.); cast. soltar. «El mestre ha esventat una bufetada al noi».
    Fon.: əzβəntá (or.); azβentá (occ.); əzvəntá (bal.).
    Etim.: del llatí *exvĕntare, ‘llevar l'aire’, ‘llançar al vent’ (cf. Meyer-Lübke REW 3112).