Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esvinçar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESVINÇAR v. tr.
Trencar incompletament; esqueixar, esquerdar (or., occ.); cast. quebrar, desvencijar. Murs forts com los té Girona | no se'n trobaran pas may, | que quan guerrejant s'esvinsen, | se refan ab pits de braus, Rev. de Gerona, 1884, 141 (ap. Aguiló Dicc.). Es diu principalment esvinçar-se d'iniciar-se una hèrnia o esqueixament de la carn per un moviment violent.
    Fon.:
əzβinsá (or.); azβinsá (occ.).
    Etim.:
derivat de vinça.