DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESVOLETEGAR v. intr.
Agitar una au les ales sense posar-se a volar; cast. aletear. ¿No sents com xiscladores per tot ja esvoleteguen?, Atlàntida iv. Les gallines que esvolategaven fugint de tots cantons, Pous Empord. 218.
    Fon.: əzβulətəɣá (or.).
    Var. form. i sinòn.: esvolassegar-se, esvolastregar, esvolassegar, esvoletejar, esvoletxegar, voletejar.
    Etim.: derivat intensiu de volar.