DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ETERN, -ERNA adj.: cast. eterno.
|| 1. Que no té principi ni fi. Sabia Jesús, eterna prudència, | los mals que deuien en ell prest uenir, Passi cobles 7. a) m. L'Etern: Déu. Son front i pit calciguen les ires de l'Etern, Atlàntida viii.
|| 2. Que no té fi; que durarà sempre. «La glòria eterna». «La vida eterna». «El foc etern»: el foc infernal. Aquel qui en tota sa vida aurà més amat et desiyat et percaçat los temporals que los eternes, Arnau de Vilanova (ap Menéndez Pelayo Heter, i, apènd.). Aconseguirà Déu e felicitat eterna, Egidi Romà, II, i, pt. 1.a, c. 3. Dins poch temps hem vist caure institucions que pareixien eternes, Maura Aygof. 93. El son o el repòs etern: la mort. a) hiperb.: «Un amor etern».
|| 4. Vàlid o existent en tot temps; immutable. «Les veritats eternes». «L'etern femení». L'eterna Penèlope de l'humanitat, Verdaguer Exc. 41.
|| 4. Continu, perpetu, que no té interrupció. «Muntanyes cobertes de neus eternes». Per ella es trametien..., d'un maig etern en ales, ses cries y llavors, Atlàntida i. De la meva eterna tristesa, Pons Com an., 74. Allà perdura el vigor | d'una eterna primavera, Colom Juven. 70.
    Fon.: ətέɾn (or., bal.); etέɾn (occ., val.).
    Etim.: pres del llatí aetĕrnum, mat. sign. || || 1, 2.