Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  etzibar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ETZIBAR v. tr.
|| 1. Llançar o aplicar violentament, de mala manera (Vallès, Camp de Tarr., Mall., Men., Eiv.); cast. lanzar, pegar, arrojar. «La mula li ha etzibat un raig de coces». «T'etzibaré una galtada». Els etsiva [sic] las balas, | un hi morí. cançó pop., ap. Milà Rom. 126. El mocadoret... li etzibà a la cara fet un manyoc, Pons Com an., 22. Dir això, ajupir-se, collir una pedra i etzibar-la dret al turó, fou tot u, Ruyra Parada 33. S'al-lot, com qui no n'és, etziba trepitjada a un uy de poll des cego, Ignor. 8. Allí demunt vàrem etzibar motxilles, màquines, trespeus, Massó Croq. 175.
|| 2. fig. Dir, pronunciar amb decisió, amb violència (paraules, renecs, mentides, idees absurdes, etc.); cast. echar, espetar. Soch franca, natural; tal com me ve, ho etzibo, Pons Auca 81. Que etzivaven els renecs més grossos, Roger Pera plata 26.
|| 3. refl. Empassar-se, menjar-se (Mall., Eiv.); cast. zamparse. «Mos hem etzibat una platada d'arròs».
    Fon.:
əʣiβá (or., bal.).
    Etim.:
segons Spitzer Lexik. 65, d'un verb llatí vulgar *ex-jacivare, ‘treure del jaç’, propi, segons ell, del llenguatge dels pastors, i que té una forma paral·lela en un altre verb *ex jacicare del qual prové el cat etgegar o engegar; posteriorment el mateix Spitzer (AIL Cuyo, ii, 18) ha preferit derivar etzibar de *ex-cibare ‘deixar de donar aliment, desmamar’ Ambdues teories són poc segures. És estrany que en la pronúncia baleàrica aparegui etzibar amb b bilabial, allà on és normal la pronunciació labiodental de la v i la -b- llatines. A més, el canvi de exj o exc- en etz- no té res de normal, i sembla que en tot cas cal suposar una influència d'un element onomatopeic etz- (com en atzufar).