DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EVACUAR v. tr.: cast. evacuar.
|| 1. Buidar. Havem del tot evacuats e buydats tots e sengles sachs, doc. a. 1474 (BABL, xxv, 16). Obviant que ningú per abusos despenga y evacue son patrimoni, doc. a. 1540 (BSAL, iii, 6). Evacuar el ventre (i absolutament evacuar): expel·lir els excrements. Santus volgué evacuar lo ventre, Isop Faules 14. En son temps vos donarà figas per euacuar lo ventrell, Agustí Secr. 47. Per quina causa quan evacuen los hòmens en lloch descubert miren promptament la immundícia?, Isop Faules 14.
|| 2. Abandonar el lloc que s'ocupava. Es diu principalment d'un conjunt de persones que se'n va d'aquell lloc. «Les tropes han evacuat la posició».
|| 3. Treure d'un lloc allò que hi havia, les persones que l'ocupaven. Aquesta humor evacuaré principalment ab medecines, Cauliach Coll., ll. iv, d 1a, c. 2. Per ço evacuant aquella sperma cessa la dita evaporació, Albert G., Ques 45. «Han evacuat tots els ferits a un altre hospital».
|| 4. Despatxar (en termes d'advocat o de negociant). «Evacuar una consulta»; «Evacuar una diligència»
    Fon.: əβəkuá (Barc.); eβakuáɾ (Val.); əvəkuá (Palma).
    Etim.: pres del llatí evacuare, ‘buidar’.