DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EVITAR v. tr.: cast. evitar.
|| 1. Procurar de no trobar-se amb alguna cosa; defugir-ne el tracte o la proximitat. Jóvens evita, | velles vomita, Spill 12816. Li apar que esquerps eviten sa presència, Canigó x.
|| 2. Procurar de no incórrer en alguna cosa, de no esser-ne afectat; procurar que no es faci alguna cosa; impedir Cosa és que's deu molt evitar, Llull Blanq. 2. Desitjam evitar los danys que poria reportar, doc. a. 1670 (Hist. Grem.). Aquestes suspites se podrien excusar algunes vegades per evitar malícies, Pragm. Aud. Mall. 20. Tenen obligació d'evitar aquesta casta de perills y no los evitan, Ignor. 55.
    Fon.: əβitá (Barc.); eβitáɾ (Val.); əvitá (Palma).
    Etim.: pres del llatí evitare, mat. sign.