DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EVOCAR v. tr.: cast. evocar.
|| 1. Cridar els esperits, apostrofar-los perquè compareguin. Ses ombres d'ets antepassats evocades p'es successós, Roq. 22. Deixau-me acabar evocant una solemne veu de tomba, una paraula com a ressò de l'altre món, Obrador Arq. lit. 52.
|| 2. Portar a la memòria, a la imaginació; fer recordar o imaginar. De tot aquell dia no's va evocar cap recort, Genís Julita 107. Per què tals crims evoch?, Aguiló Fochs foll. 153. Al evocar tes glòries y tes dolors passades, Salvà Poes. 116.
|| 3. jurispr. Evocar una causa: reclamar el seu pas d'una jurisdicció a una altra. Però, per quant vostra excellència | s'a euocat aquesta causa, Somni J. Joan 1548. En la cúria de la Gouernació se tracten les causes evocades a la Audiència, doc. a. 1706 (BSAL, viii, 348).
    Fon.: əβuká (Barc.); eβɔkáɾ (Val.); əvoсá (Palma).
    Etim.: pres del llatí evocare, mat. sign.