DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATEXAMEN m.
Acte d'examinar; cast. examen. Examen de consciència: acte de fer memòria de les faltes que hem comès. Lliure examen: acte de sotmetre les veritats de la fe al control de la raó «Jo perdré sa paciència, | garrida, i vos robaré, | i llavonses ja faré | examen de consciència» (cançó pop. Mall.). Després d'un madurat examen, va resoldre expatriar al pobre rector, Massó Croq. 130. Especialment: a) Prova d'aptitud a què es sotmet un candidat per a declarar si pot entrar a una escola, obtenir un càrrec, aprovar una assignatura, etc. Aquell aytal qui magistrar se volrà en lo dit offici,... es sotsmet primerament a examen, lo qual examen se haie a fer devant los dits clavaris, doc. a. 1419 (Col. Bof. xli, 308). Respostes que's deuen fer en lo examen, Dieç Menesc. ii, 103. S'en du carabassa a cada examen, Roq. 8. En venir ets exàmens donan ses bones notes an a qui volen, Ignor. 47.
Fon.: əgzámən (Barc.); eksámen (Val.); əʣámen (Palma).
Etim.: pres del llatí exāmen, mat. sign.
1. EXAMÉN adv. ant. (provençalisme)
Igualment. Caputxos baxs e capes examen, Febrer Inf. xxiii, 61.
Etim.: del prov. eissamen, mat. sign. (<llatí ipsamente, ‘de la mateixa manera’).
2. EXAMÉN ant.
Nom propi d'home. (V. Exemén).