DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. EXAMINAR v. tr.
Observar minuciosament una persona o cosa per conèixer-ne les qualitats, la manera d'esser, l'estat; cast. examinar. Una vegada o dos lo féu llegir e examinar, Muntaner Cròn., c. 174. Minos, lo qual examina los demèrits de les ànimes, Metge Somni iii. Perquè molt més examinat sia aquest fet, Somni J. Joan 2603. Mentrestant el metge l'examinava [al malalt], Ruyra Parada 76. Examinar la consciència: fer memòria de les obres bones o dolentes que hem fetes, amb el fi de corregir-nos dels defectes o vicis. Si has entès en examinar ta consciència, Eximenis Conf. 8. Especialment: a) Sotmetre un candidat a una prova de suficiència o capacitat per a obtenir un càrrec, aprovar uns estudis, etc. A examinar scuder coué examinador que sia cauayler..., Llull Cavall. 17 vo. Dins quinse dias examine tots los studiants, Ordin. Univ. 1596, fol 9. Un señó vicari examinava de doctrina a un al·lot de casa pobre, Ignor. 4. Examinar-se: sofrir examen. «Dilluns ens examinarem de biologia».—b) Sotmetre a un interrogatori un acusat, un testimoni o altre element d'un plet. La mentida hagra tost ben provada si a mi fos legut examinar lo acusador, Genebreda Cons. 40. L'abat... envià a dir al jutge que examinàs bé en si mateix lo fill de sa germana, e si merexia mort, que la y donàs, Eximplis, i, 147.
    Fon.: əɣzəminá (Barc.); agzaminá (Ll., Tortosa); eksamináɾ (Val.); əʣəminá (Mallorca, Menorca).
    Var. form. ant.: examenar (doc. a. 1534, ap. Col. Bof. xli).
    Etim.: del llatí examĭnare, mat. sign.

2. EXAMINAR v. tr. ant.:
V. eixamenar.