DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXCÈNTRIC, -ÈNTRICA adj.: cast. excéntrico.
|| 1. Que es desvia o s'allunya del centre. «Moviment excèntric d'un cos d'exèrcit». «Vivim a un carrer molt excèntric». a) substantivat, m. o f. Peça que gira al voltant d'un eix que no passa pel seu centre.
|| 2. Que no té el mateix centre que un altre. «Cercles excèntrics».
|| 3. fig. Altament extravagant o estrany en el seu pensar o en el seu obrar. «No vull tractar amb persones tan excèntriques».
    Fon.: əksέntɾik (Barc.); eksέ̞ntɾik (Val.); əʦέ̞ntɾik (Palma).
    Antòn.:— || 2, concèntric.
    Etim.: compost del llatí ĕx ‘fora’ i centrum ‘centre’.