DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXCEDIR v. tr.: cast. exceder.
|| 1. Esser superior (a algú, a qualque cosa) en tal o tal sentit, per tal o tal concepte. Lo Sanglier segons la fama e les bravures que de si feya passaua e excedia tots los cauallers bons, Curial, ii, 86. Pensava que excediu en sapiència a tots, Isop Faules 22. Axò excedeix mes forces. Lacavalleria Gazoph. Excedir-se a si mateix: fer una cosa superior a les grans coses que el mateix havia fetes abans.
|| 2. Ultrapassar el límit establert, previst o imposat. Amonesta a cascú que no excedesque sa pròpria naturalesa perquè no incórrega en perill, Faules Isòp. 31. Tenga veus que excedexen al nombre de la major part, doc. a. 1585 (Col. Bof. viii, 507). En cas se trobàs haver gastat suma alguna que excedís la dita quantitat, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli).
|| 3. refl. (i ant intr.) Fer llarg, obrar més enllà dels límits establerts, justos, raonables. Excedien de tal manera los bandolers en fer absurdos que no se poria viure a Mallorca, doc. a. 1666 (Hist. Sóller, i, 559).«Tu t'has excedit en les teves atribucions».
    Fon.: əksəðí (Barc.); ekseðíɾ (Val.); əʦəðí (Palma).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: pres del llatí excedĕre, mat. sign.