DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXCEL·LENT adj.
Que excel·leix; eminent; molt bo; cast. excelente. Déus és excellent sobre natura qui no pot donar ço que no ha, Llull Gentil 46. Los pochs inconuenients me paren grans si en dan de la vostra excellent persona sguarden, Tirant, c. 193. Cascú dels dos pinta y recama | tot lo que diu, | d'or excellent, tan rich, tan viu, Viudes donz. 542. a) ant. usat especialment com a tractament honorífic de persones d'alta categoria. Molt alt e molt escellent príncep, doc. a. 1383 (Capmany Mem. ii, 172). Lo confessor del excellent rey Don Pere, Turmeda Diuis.
    Fon.: əksəɫɫén (Barc.); ekselént (Val.); əʦəɫɫént (Palma).
    Intens.: excel·lentíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí excellente, part. pres de excellĕre, ‘sobressortir’.