DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXCEL·LIR v.
|| 1. tr. Superar, avantatjar; cast. sobrepujar. Quatre coses són... qui per lur excellència excellexen totes les altres, Tirant, c. 234. Plàcia't que la tua bondat excellesca la mia ira, ibid., c. 360. Proua que aquell home Jesó fon rey e senyor excellint en potestat hi en virtut tots los altres hòmens, Cartoxà IV.
|| 2. intr. Sobressortir, deixar-se notar per la seva superioritat; cast. descollar. Com lo liri entre les spines... axí la nostra Senyora excelleix entre totes les dones, Villena Vita Chr., c. 203. Els menorets que excellexen en gran virtut, Boades Feyts 379. Carner excel·leix en el gènere tan complex, Alexandre Plana (pròl. a Carner Bonh. xiii).
    Fon.: əksəɫɫí (Barc.); ekselíɾ (Val.); əʦəɫɫí (Palma). És una paraula d'ús exclusivament literari.
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: pres del llatí excellĕre, mat. sign.