EXCEPCIONAL adj.: cast. excepcional. || 1. Propi de l'excepció; que té caràcter d'excepció. || 2. Extraordinari; que està per damunt de l'usual i mitjà. Un poder tan excepcional, Penya Mos. iii, 61. Fon.: əksəpsiunáɫ (Barc.); eksepsionáɫ (Val.); əʦəʦionáɫ (Palma).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.