DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXCLAMAR v. tr.
|| 1. Dir amb exclamació; cast. exclamar. Puys una sclama [o es cláma?], | l'altra difama, | altra despita, Spill 2841. «Tot en lo món—exclama—és vanitat», Canigó ix. Gràcies a Déu! exclamaren tots cinch, Roq. 13 a) usat com a refl.: Passan dos joves qui senten sa conversa, y un d'ells s'esclama: Vet aquets dos jays!, Ignor. 1.
|| 2. refl. Parlar vehementment, sobretot en so de protesta o queixa; cast. clamarse. La nit santa de Nadal | plora y s'exclama, Verdaguer Idilis Sovint sentim esclamar-se ses senyores de Ciutat, Ignor. 52. No era president jo: exclama't ab un altre, Vilanova Obres, xi, 9.
    Fon.: əskləmá (Barc., Palma); esklamáɾ (Val.).
    Etim.: del llatí exclamare, mat. sign.