DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXCLOURE v. tr.
Treure defora una persona o cosa, o impedir-li l'entrada, l'admissió o la participació en un lloc, en una col·lectivitat, en una empresa, etc.; cast. excluir. Nuyl temps de longa posessió no esclou la senyoria deguda, Usatges, trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 322). Nostra rahó aquests delits exclou, Ausiàs March, cvi. Volent prest excloure los plets y tempesta, Viudes donz. 493.
    Fon.: əsklɔ́wɾə (Barc., Palma); esklɔ̞́wɾe (Val.).
    Conjug.: segons el model cloure.
    Var. form.: excluir (castellanisme modern i inadmissible).
    Etim.: del llatí excludĕre, mat. sign., amb conversió de la u en o per influència del primitiu cloure (< llatí claudĕre).