Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  executar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXECUTAR v. tr.: cast. ejecutar.
|| 1. Donar efecte, posar en obra (una cosa resolta. projectada, manada, etc.). Executar un desig: realitzar-lo Executar allò que s'havia promès: complir-ho. Executar l'intent: aconseguir-lo. L'executar lo meu desig l'esforça, Ausiàs March, lxxxvii. Supplich vostra altesa execute prest lo delliberat, Villena Vita Chr., c. 61. Altres actes virtuosos que ella per sa acostumada virtut e devoció acostuma fer e executar, doc. a. 1480 (Boll. Lul. vii, 189). Pensant de executar lo lur apetit y desig, Faules Isòp. 139. Ans d'haver executat la covarda acció, Ruyra Parada 55.
|| 2. especialment, a) Donar compliment a una pena, a una sentència, a un càstig. Los quals puxen aquelles [qüestions] conèxer sentenciar determenar et executar en la manera que poden, doc. a. 1396 (Col. Bof. viii, 458). Sots pena de cinquanta sous..., la qual pena executets de continent sens alcuna gràcia, doc. a. 1450 (Hist. Sóller, i, 397). Vencent la batalla, seria quita; en altra manera la sentència seria executada, de què ella seria cremada, Curial, i, 13. La dita tortura s'és exacutada ab modo insòlit, doc. a. 1650 (Hist. Sóller, ii, 976).—b) Vendre públicament els béns d'un deutor per pagar el creditor. En altre manera nós farem executar vostres béns per la dita pena sens alcuna gràcia, doc. a. 1450 (Hist. Sóller, i, 397).—c) Obligar un deutor a pagar. Que los dits clavaris e administradors puxen fer penyorar e executar a aquells qui no volrien pagar, doc. a. 1418 (Col. Bof. xli). ¿Quins deutós renegats has tret des cau per una oreya? ¿Qui has executat?, Maura Aygof. 172.—d) Matar un reu en compliment de sentència capital. Si com lo lop la ovella devora | e lo gran tor, segur d'ell, peix les erbes, | axí los reys los pobres executen | e no aquells havents en les mans ungles, Ausiàs March, civ. La comtessa de Belstar... la incrimauen de adulteri, e volent executar la dita senyora per cremar-la, que la ligauen en un pal, Tirant, c. 38. Féu venir los ministres de la justícia per executar lo lapidari, Tirant, c. 97. E may a mort | criminal cort | les sentencia | ni executa, Spill 8118.
|| 3. per ext., Matar. Més val que yo execute la mia persona trista ans que de moros sia desonrada, Tirant, c. 277.
|| 4. especialment, Practicar una obra artística, especialment de caràcter musical o coreogràfic. Executar una sonata: tocar-la. Vàrios aficionats executaran sorts de prestidigitació, Ignor. 28. Y una orquesta! Ne deyan la dels «Serafins», perque executavan ab tant sentiment y gust, que més semblavan veus celestials que no pas cosa d'homes, Pons Auca 83.
    Fon.:
əgzəkutá (Barc.); eksekutáɾ (Val., correcte); eјʃekutáɾ (Val., més vulgar); əʣəkutá (Palma).
    Etim.:
derivat del llatí exsequūtum, supí de exsĕqui, ‘posar en obra, realitzar’.