Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  executor
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXECUTOR (ant. execudor), -ORA m. i f.
Qui executa; cast. ejecutor Axí com a mer execudor, Consolat, c. 26. En Bernat Redó draper qui aximateix fo gran executor de la dita Unió, Pere IV, Cròn. 291. Les lleis... casi caigudes dissoludes eren totes per los ministres execudors d'aquelles, Decam. i, 39. ¿E qui és aquest hom axí fort e virtuós jutge e execudor de si matex?, Canals Senecha. Voler no cast, executor sens pacte, | domda cors braus, Ausiàs March, lxxxvii. Lo diable... si't dóna pena... ho fa com execudor de la justícia, Curial, iii, 14. Executor testamentari: marmessor, encarregat d'executar les disposicions d'un testament. A arbitri o disposició dels exequdors dels testaments, doc. a. 1363 (Monsalvatje Not. hist. xxi, 402). Dispon mermesors meus e de aquest meu testament execudors, doc. a. 1475 (BSAL, vii, 201). Especialment: a) ant. Oficial nomenat pels regidors d'un municipi per a controlar el pes. Cascú dels dits vuit elegidors haja en públich solament devant ells mateixs una persona anomenar la cual segons sa consciència sia bona per esser mostaçaf aquell any e execudor de la casa del pes, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 248). Fonch declarat que... lo cònsol preceís lo execudor, atès que lo ofici de cònsols és vist esser preeminent e pus antich que lo ofici de execudor, doc. a. 1469 (BSAL, xxv, 15).
    Fon.:
əgzəkutó (Barc.); eksekutóɾ (Val., correcte); eјʃekutóɾ (Val., més vulgar); əʣəkutó (Palma).
    Etim.:
del llatí exsequtōre, ‘qui executa’.